Entre l’amor i el dret: l’ús del lèxic feudal a la lírica amorosa medieval catalana i valenciana. = Between love and law: feudal vocabulary in medieval Catalan and Valencian courtly love lyric

Abstract

L’ús del lèxic del dret feudal per part dels trobadors de les corts occitanes durant els segles XII i XIII és la característica més innovadora d’aquesta manifestació artística. Aquesta convenció es manté, amb nivells d’intensitat variables, en la producció dels poetes catalans i valencians dels segles XIV i XV, que recullen i reelaboren la tradició trobadoresca. L’objectiu d’aquest article és identificar tendències en l’ús del vocabulari feudal a la lírica d’aquests poetes i interpretar-les en el context històric corresponent. La selecció de certs elements de la tradició anterior per part dels poetes dels segles XIV i XV ens informa de les estratègies que aplicaven per adaptar la seva obra als gustos del públic de l’època. D’aquesta manera, es determinen similituds i diferències concretes entre la lírica dels trobadors i la dels poetes catalans i valencians. Aquest procés és un pas necessari per definir la identitat de la poesia catalana dels segles XIV i XV, que tradicionalment ha estat descrita dins dels termes d’una comparació desavantatjosa amb altres tradicions líriques anteriors i contemporànies. = The use of feudal vocabulary is the most innovative feature of twelfth- and thirteenth-century Occitan troubadour love lyric. The Catalan and Valencian poets who continued and reworked this tradition over the fourteenth and fi fteenth centuries preserved this convention with varying degrees of fi delity. The aim of this paper is to identify trends in the use of feudal vocabulary in the works of Catalan and Valencian poets, and to interpret these tendencies in the light of contemporary historic developments. The poets’ choices in selecting materials from the previous tradition provide valuable information about their strategies of adaptation to the requirements of their audiences. This analysis will allow delimitating similarities and differences between classical troubadour lyric and the works of later Catalan and Valencian poets, an essential step towards the defi nition of Catalan poetry in the late Middle Ages. The specifi c identity of this poetic expression has yet to be outlined, since it has traditionally been described in the context of disparaging comparisons with other earlier and contemporary poetic traditions.